Neu a Teulada

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des del 83 que no nevaba a Teulada. Recorde aquell cap de setmana molt clarament, per a mi va ser molt especial. Tenia 7 anys i vorer nevar per primera vegada en la meva vida va ser algo que no he oblidat mai. Recorde aquells instants en la meva memòria molt vivament. I no els oblidaré mai.

I ara s´ha tornat a repetir, mitja vida després. Una gran nevada. Crec que la he viscuda amb la mateixa il.lusió que quan tenia 7 anys però a més amb la il.lusió de poder compatir-la amb qui se que tampoc oblidarán aquests dies blancs mai en la seva vida. Amb els primers floquets de neu sobre les 2 i mitja fins la gran blancor de la matinada, aquesta vegada no he perdut cap detall i ho he viscut amb aquests ulls d´adult, tan diferents d´aquells de l´any 83. Una gran experiència.

 

 

De la planta a la taula

Una de les coses que mes m´agraden de viure en el camp es tenir el meu pròpi supermercat a tir de vista. Si per a dinar vols unes quantes alberginies farcides baixes al camp, les agafes i les prepares. I de pas agafes unes tomàques per a l´amanida. I pujant unes peres per al postre. L´horta d´estiu es tan completa que et permet tenir quasi tots els passos d´un dinar o un sopar coberts. I a més et sobra per a guardar per a l´hivern. Tomaques penjades i seques, panses, figues seques. Una meravella.

Baixar al camp per agafar-te la verdura que vas a cuinar cinc minuts abans de que passé pels focs no sols es un plaer, es un privilègi. No ho canviaria per res.

Any de roselles

img_0841-1

 

Enguany es un any on abunden molt les roselles. En qualsevol raconet n’ha creixcut alguna. I es la floreta salvatge que mes be adorna els nostres camps. M’encanta. I algún camp ple com aquest també es veu, també. Feia temps que no ho veia així, una alegria per als sentits.

Brots


Esclaten els brots en els ceps… ara si, ja està aci la primavera. Puntuals com tots els anys.

Vindran els serments, els pampols i els raïms. I vindrá el vi. Com tots els anys, com va ser i serà.

O deuria, amb aquests temps extranys que quasi no plou igual d’aci una vintena d’anys el desert d’Almeria arriba fins al Xuquer. I ni hauran brots, pampols ni raïms. I el vi, per desgrácia, el tindrem que comprar al supermercat. Que els meus ulls no ho vegen!

 

Quins ous!

De tots els tamanys

D’esquerra a dreta… gallineta mericana, gallina ponedora i oca. I francament, el més bo es el més menut. Encara que amb el gran en mengen dos. Pero el important es la qualitat, hui en dia la gent sols vol mes quantitat, quan mes gran millor, pero els oueuts menudets de les mericanes no els vol ningú. I son tot rovell, de taronja obscur. Sense comparació.

Boira

A falta de gelades enguany tenim boires. Feia unes quantes setmanes que no en teníem però ja han tornat. Aquest matí estaven els camps blancs, però de milions de gotetes condensades en les fulles de les plantes. Preciós:)

2016-01-25 08-49-15 0532 2016-01-25 08-49-23 0533 2016-01-25 08-52-33 0534

De mes a menys.