La religió… mata?

Una vegada més unes bombes allí, uns suicides allà i gent innocent que mor. No tinc capacitat d´entendre com es possible que algú haja decidit posar-se enmig de gents que no coneixen, que no els han fet res, xiquets, ancians, gent normal… per a matar-los a tots. Puc entendre que hi haja gent malalta que pose bombes a uns policies o que faja esclatar-les al pas d´uns soldats, en al seva ment estan en guerra. Ment malalta, pero puc entendre perque ho fan… no compartir-ho, pero entenc la seva retorçuda intenció.

Pero no puc entendre com algú pot fer esclatar una bomba enmig d´un aeroport. Es la intenció de matar a qualsevol diferent a ells? Perque no aconsegueixc entendre-ho, segur que hi han musulmans també en els aeroports. Es la religió el que et fa anar un pas mes enllà, de matar-ho tot, tot el que t´envolte, siga qui siga, siga com siga? Igual com no soc religiós no ho entenc…

Crec que qualsevol cosa per la que val la pena matar no val la pena. Ni diners, ni religions, ni banderes ni fronteres. Estupideses de la ment humana que dins la seva insignificància en la immensitat del temps i la història intenta engrandir-se, pensar que hi han coses mes enllà de les persones, que la fi de la seva vida no significarà realment la seva fi perque quedarà allò en el que creu. Però es mentira, una il.lusió. No hi ha res mes important que les persones. I el que creu el contrari s´equivoca. I em dona llàstima. Molta llàstima.

L´estudiant de violí

Fa quasi un parell d´anys que estudie violí pel meu compte. Avance poc a poc, es cert. Falta de temps. Sempre es més ràpid aprendre quan algú t´ensenya. I ara he tingut l´oportunitat d´apuntar-me al conservatori amb una matrícula especial que et permet fer sols instrument… dedicar varies hores a la setmana a instrument i a solfeig em resulta impossible. I tampoc em veig estudiant solfeig amb xiquets de 6 o 7 anys, ells porten un ritme i jo en tinc un altre. Ells tenen la vida per davant i jo ja no estic per a perdre el temps.

I be, aquesta vesprada comence. Resulta curiós l´extrany que resulta que algú amb quasi quaranta anys es presente a estudiar en aquests centres. Quan ens fem majors potser no tenim temps, o no ens atrevim perque ens fa vergonya o simplement no tenim ganes. Igual soc un poc peculiar, temps no en tinc molt, però per a mi es com començar una nova aventura en la meva vida, m´encanta. Estic un poc nerviós, però m´encanta.

Em va fer prou gràcia el full d´inscripció, on et pregunta per les dades dels teus pares, si tens germans estudiant al centre (jo tinc fills!), l´autorització paterna. Supose que un full així tirarà enrere a molta gent, però no, realment resulta graciós. Si. Qualsevol amant de la música que vullga aprendre, endavant. Hi ha que aprofitar totes les oportunitats de la vida per a fer allò que t´agrada, encara que ho hages descobert molt tard. Mai es tard per a res.

Com ha canviat tot

Han passat quasi 3 anys des que vaig publicar la meva última entrada en aquest bloc… no hi ha cap raó en concret. Simplement vaig deixar d´escriure.

En aquests 3 anys ha canviat tanta cosa… personalment he deixat de viure a una gran ciutat i estic vivint al camp, rodejat de camps de vinyes, amb les gallines corretejant d´aci cap allà i els gossos lladrant cada vegada que passa una mosca. La meva feina es la mateixa, les tecnologies hui en dia ens permeten treballar des de ben lluny. I vaja, es per fer una mini-serie o alguna cosa semblant… un informàtic treballant rodejat de gallines es un tema molt nou i inclús amb uns quants tocs graciosos. Mes d´una vegada tinc que tancar les finestres per a evitar que el meu interlocutor senta el gall cantar, menuda cara posarien, m´agradaria molt vore algunes cares però si han sentit res mai m´ho han dit. I be, he criat noves aficcions aquests anys. Especialment la música, aquest últim any he estat aprenent música, llegir partirures i demés i sobretot a tocar el violí, un vell violí del meu avi que vaig tindre que cordar i que poc a poc cada vegada toque millor. Es complicat però m´encanta, es un món que m´ha resultat sorprenent i apassionador i del que ara, amb quasi 40 anys, m´arrepenteixc de no haver conegut abans, molt abans. Però mai es tard mentre la vida continue, clar que si, per molt dificil que siga.

I el món, en que ha quedat? Tot continua anant tant de pressa com abans, les xarxes socials han acabat dominant les relacions socials a internet, els blocs estàn de capa caiguda i en general, els ordinadors cada vegada son mes cosa del passat. Tablets i mòbils dominen les comunicacions. Es veia vindre.
Per altra banda, tot continua igual de mal que fa 3 anys. O pitjor, segurament. Les primaveres àrabs , que eren el fenòmen del moment a febrer del 2012 van acabar en criaders de jihadistes. I el 11 de Març pareix que ha acabat en el que ara es Podemos. Per a be o per a mal. Per a be perque igual serveix per a alguna cosa, però per a mal perque no era eixe el camí que es volia seguir. Però supose que no n´ha quedat altra, dit planerament, no ens van fer ni puto caso. Ja vorem com queda la cosa. I en quant a la crisi, si, era tal com ho vam veure aleshores, una estafa en la que uns quants continuen enriquint-se a costa de la majoria. Resumint, hui en dia tenim mes de tot que fa 3 anys però som molt menys que fa eixos 3 anys. Pareix que quan mes tenim menys som, estem envoltats de “tan de tot”  que ens hem encongit una mica com a persones en aquests últims anys. I per a rematar-ho, aquests mèdis tan meravellosos que tenim, dignes de tan fantàstics polítics capaços de llevar el sentit a les paraules per a beneficiar als seus interesos, al mes pur estil 1984, han ajudat una mica mes a sentir-nos cada vegada menys persones i mes “bultos”, formant part d´un tot insensible, com una maquinaria plena de rodes encaixades que fan funcionar un sistema que sols es preocupa per ell mateix i no per les persones que l´integren.

Si, res nou baix el cel.

Espere escriure mes sovint i que no tornen a passar 3 anys mes:)

L’insult com a excusa

Cada vegada es més freqüent sentir, sobretot des de mitjans del tdt-party, que els polìcíes feren tal o qual càrrega contra els manifestants perque reberen insults insuportables.

Em pregunte per la mateixa regla de tres, si rebre insults es una excusa aleshores els àrbitres o els mateixos jugadors d’un partit de futbol deurien pujar cada dos per tres a les grades a partir cares als assistents al partit que solen deixar unes perles precioses en forma de insults als participants dels equips contraris… o al mateix àrbitre.

Doncs no. Tant els futbolistes com els àrbitres com els polícies son professionals entrenats per a suportar ambients contraris i extrems. Es ridícul pensar que un grup de policies ha de carregar contra manifestants perque els han insultat, com si estigueren al pati d’una escola igual que es ridícul vore un futbolista corrent grada amunt per a soltar-li la mà a algú. Si realment es així, que la policia carrega pels insults, aleshores tenim un greu problema, un problema de falta de professionalitat. I això, en mans de gent encarregada de la seguretat del comú, es molt molt greu i sobretot, perillós. Per al comú.

Si em dius amb qui vas et diré com eres

No tinc paraules per a explicar el que sent pel que està passant aquests dies a Valéncia. Si encara estigués vivint allí estic segur que ho haguera viscut en primera persona i en certa forma em sap mal no estar alli, però així es la vida. En tot cas se’m fa molt difícil llegir o vorer les notícies últimament, tant per el que passa a Valéncia com a la resta del món, sent un formigueig a l’estomac insuportable, no acabe d’entendre res i em pregunte fins a quin punt l’estupidesa humana serà capaç de sorprendrem.

Però be, vullc parlar de la polícia. Tertulians, periodistes i blogers variats no paren de repetir que no tots els repressors son iguals, que tal i qual te un amic policia que es una excelent persona i que no podem pensar que son tots uns macarres violents. I jo dic… esteu en un error. Tots, en quant es posen l’uniforme, son uns macarres violents perque es la seva feina i per molt amic vostre que siga si vos te que pegar la porrà, vos la pegarà. I després, quan es lleve l’uniforme, tornarà a ser el vostre amic. Perque a fi de comptes l’uniforme s’ha fet per a convertir a un grup de persones en una sola unitat, en un sol cos, en una sola ment. En sers deshumanitzats ùtils per a reprimir. Però òbviament es la responsabilitat del que tria ser un represor posant-se un uniforme, no es l’uniforme el responsable. Segurament en el bar o la platja eixe amic teu polícia siga una persona meravellosa però una persona capaç de pegar amb una porra a altres persones, ho sent molt, no pot ser mai una persona meravellosa… inclús dubte del qualificatiu de persona. I jo no voldria tindre mai un amic així, un amic que quan es posa un uniforme deixa de tenir amics i deixa de pensar en els demés.

I en quant al descàrrec d’acomplit d’ordres… acomplir una ordre inmoral et converteix en tan inmoral com qui l’ha ordenat. Com deia l’anarquista grec Alekos Panagoulis, tant culpable es qui ho mana com qui ho obeeix sabent que es incorrecte.

No, no podem tenir persones així encarregades de vigilar l’ordre entre els ciutadans. Necessitem policies ciutadans, no policies macarres. Necessitem dirigents civilitzats, no ogres medievals. Necessitem justícia, no sainets.

Tanquen megaupload

Es el principi. Per primera vegada les autoritats judicials nord-americanes tanquen preventivament un “peix gros” de les descàrregues a Internet. Amb l’excusa de la distribució de continguts amb copyright tanquen megaupload i acusen als seus dirigents de múltiples crims que els poden dur a presó fins a 50 anys… com si fossin terroristes.

Es un acte simbòlic, un precedent del que ve, un anunci del que la SOPA nord-americana farà habitual a Internet. La mínima sospita d’un trencament de copyright motivarà el tancament de qualsevol lloc, caiga qui caiga. Majoritàriament, es cert, megaupload era utilitzat per a descarregar películes, series, software, sense pasar per caixa. Si, i es cert també, en aquest cas es trenquen els drets d’autor (encara que podríem discutir fins a quin punt tenen dret d’arribar els “drets d’autor” per a limitar els drets dels usuaris). Però hi ha gent que simplement gasta megaupload per a guardar continguts privats. I molts altres paguen suscripcions mensuals per a poder fer-ho. Que passa amb aquesta gent? Altres serveis també es poden emprar per a fer eixos tipus de descàrregues, com Dropbox. Que passaria si la gent que gastava megaupload per compartir continguts amb copyright ara empra Dropbox? El tancarán? Perdré tota la meva informació que tinc guardada? I si empren Picassa per a compartir videos, que es pot? Perdré totes les meves fotos i els diners que pague a google tots els anys per tenir un compte premium? No seria just. I en aquest cas tampoc, encara que siguen minoria.

En tot cas s’obri la veda. S’atreviràn a atacar el principal mitjà per a buscar descàrregues de tot tipus, Google? A partir d’ara tot queda obert.

Contra la SOPA per una cultura lliure

Aquests dies es parla molt de la “SOPA”. No, no faré la gracieta de relacionar-la amb cap moviment anti-sucs i caldos diversos. Es, resumint, la llei Sinde que volen aprovan als Estats Units. Segurament podem pensar que quina importància te això, amb el lluny que queda. I que nosaltres ja ens hem tingut que tragar aquesta “sopa”, que va ser de les primeres coses que va fer Rajoy en entrar a la Moncloa. Docs es prou senzill, agradi o no agradi el món de la informació es global i una llei restrictiva creada per restringir els drets a Internet als Estats Units ens afecta a tots, ens agrade o no. Així que vaja, hui es un dia de protesta contra la SOPA. I podria afegir… contra totes les sopes, des dels Estats Units, Europa i fins la China Mandarina si fa falta.

Les pàgines es posen negres en senyal de dol i protesta contra la SOPA, un exemple de la Wikipedia:

Captura a 2012-01-18 17_30_31

I per finalitzar, una recomanable lectura que jo en aquest moment estic recorrent i recomane a tothom, Cultura Lliure de Lessig, on explica molt atinadament per que es important mantenir una cultura lliure (que no gratuita, no es el mateix) com a motor per mantenir una societat viva. Publicat baix llicència Creative Commons, el podeu descarregar gratuïtament i compartir-lo tant com vullgueu. Val la pena si voleu entendre ben be de que va la lluita per una cultura lliure.

Som multitut

Després de les manifestacions a tota Espanya d´ahir dia 19 de Juny ja ningú podrà dir que som quatre gats, som centenars de milers de gats, som multitut.

Estic orgullós de tot el que ha passat i està passant i per primera vegada he trobat companys en la meva indignació. Molts anys sense suportar veure telediaris perque sempre acabava mosquejat i anys pensant que seria l´únic en enfadar-se davant dels abusos i ha resultat que no, que n´erem multitut els enfadats, els indignats dins de casa seva. I sols ha fet falta que un eixira al carrer a mostrar la seva indignació per a que tots anarem junts a prendre al carrer. I així hi ha que seguir fins que ens escolten de veres. I que ens escolten tots els dies, no sols cada quatre anys.

Un exemple que m´ha emocionat de que els indignats som tots. A l´òpera de Palma sel´s fa impossible continuar amb l´obra de la Traviata pel soroll de les protestes al carrer. I els cantants surten al carrer a cantar pels indignats.

A això li diuen democràcia (2a part)

A les protestes d´avui davant del parlament de Catalunya s´han produït diferents altercats entre “indignats violents” i els mossos. Els mitjans de comunicació enseguida s´han cobert de floretes entonant el “ja ho deiem”, son uns anti-sitema, anti-demòcrates i uns violents. Però com sempre internet els tindrà que fer callar a tots.

(S´ha pres aquest foto d´uns participants de les movilitzacions d´avui davant el parlament) Han esborrat la foto, no se perqué, però meu imagine. Ara però han publicat aquest vídeo a youtube:

Mossos inflitrats, vestits de paisà i que han sigut identificats com a instigadors de la violència. Son aquestes les armes amb les que volen aturar la violència? Iniciar-la ells de forma encoberta per a donar-los la raó per a exercir la repressió? El video es totalment increible, els violents son identificats i aïllats pels manifestants i els propis mossos uniformats venen a arreplegar-los i protegir-los… Als que han iniciat la violència!!!!

Hi ha una senzilla reflexió davant d´aquestes imatges i s´ha repetit continuament aquests dies. Li diuen democràcia, però no ho es. A una democràcia de veritat aquests coses no pasen. Sort que tenim internet i ens podem enterar d´aquestes coses. Em pregunte si cap mitjà de comunciació tindrà collons de publicar aquesta foto (i hi han mes)… ho dubte.

PD. A twitter l´autor del video va anunciar que la conselleria d´Interior volia denunciar-lo per difamació. Poc després va retirar el vídeo, que ja no està disponible.