Que complicat!!!

Continue anant a classes de violí. Tornar a començar una cosa que havies aprés per tu mateix es mes complicat del que sona. Tens que buidar-te dels coneixements previs per a tornar a omplir-te perque en aquest cas comences quasi des de 0. Havia aprés a tocar però sense subjectar correctament, sense la posició precisa. I així podia tocar violí senzillament però no podia avançar. I ara tinc que aprendre a tocar de nou mantenint una posició que desconeixia.

I vaja que es complicat. Crec que es quasi tan complicat com fer la carrera de física teòrica, si es que hi ha tal carrera. Posició dels dits en l’arc, moviment correcte dels braços, les munyiquetes que tenen que “ballar” al moviment del braç… es difícil. I segurament eixa siga la paraula adequada, ballar. Em repeteix el mestre contínuament que no force el moviment, que siga suau i el truc, realment, es fer ballar mans i braços, moure-los com si fora un ball. Perque quan es balla mai es força res, es tot suau i equilibrat. Supose que deuria fer-ho així, com si les meves mans ballaren… però vaja, es complicat. Però m’encanta:)

L´estudiant de violí

Fa quasi un parell d´anys que estudie violí pel meu compte. Avance poc a poc, es cert. Falta de temps. Sempre es més ràpid aprendre quan algú t´ensenya. I ara he tingut l´oportunitat d´apuntar-me al conservatori amb una matrícula especial que et permet fer sols instrument… dedicar varies hores a la setmana a instrument i a solfeig em resulta impossible. I tampoc em veig estudiant solfeig amb xiquets de 6 o 7 anys, ells porten un ritme i jo en tinc un altre. Ells tenen la vida per davant i jo ja no estic per a perdre el temps.

I be, aquesta vesprada comence. Resulta curiós l´extrany que resulta que algú amb quasi quaranta anys es presente a estudiar en aquests centres. Quan ens fem majors potser no tenim temps, o no ens atrevim perque ens fa vergonya o simplement no tenim ganes. Igual soc un poc peculiar, temps no en tinc molt, però per a mi es com començar una nova aventura en la meva vida, m´encanta. Estic un poc nerviós, però m´encanta.

Em va fer prou gràcia el full d´inscripció, on et pregunta per les dades dels teus pares, si tens germans estudiant al centre (jo tinc fills!), l´autorització paterna. Supose que un full així tirarà enrere a molta gent, però no, realment resulta graciós. Si. Qualsevol amant de la música que vullga aprendre, endavant. Hi ha que aprofitar totes les oportunitats de la vida per a fer allò que t´agrada, encara que ho hages descobert molt tard. Mai es tard per a res.

Un dibuix

amb plastilina.

  
La plastilina, poques coses com aquesta per estimular la creativitat, de xiquets i adults. Paula s’ha entretingut aquesta vesprada, no està mal per desconectar de tant deure i histories d’escola.

Nou servidor, nova migració (i 2)

I continuant amb el temeta… com i perque?

La veritat es que tot va venir seguit. La Raspberry simplement era per treballar/trastejar amb docker, un servei de contenidors (semblant a vmware, encara que no te res a veure, pero el mateix concepte). I una cosa va portar a l´altra i vaig acabar muntant-me un núvol privat amb Owncloud per a tota la familia. I que es això? Un substitut de google drive i dropbox on tots tenim els nostres arxius, calendaris, contactes, etc. Si Maria necessita, no se, una còpia del seu dni en l´escola, el puge al nuvol, el compartisc i des d´un ordinador sel descarrega. O si tenim una cita al metge la pose al calendari familiar i apareix a tots els dispositius de la familia. Vaja, el mateix que t´ofereix Google amb els seus serveis. Però en casa. Fet per mi. I controlat per mi. I totalment compatible amb qualsevol tipus de dispositiu.

Una vegada amb el meu núvol en marxa vaig començar a pensar… doncs si ja m´he portat quasi tot el que tenia per ahi a casa meva Que queda? El correu… descartat de moment, el spam carrega el servidor i el raspberry no està per això. Doncs els blocs. I em vaig portar aquests apunts cap a casa. I Maria ja en vol un, així que tocarà posar un wordpress multi-lloc un dia d´aquests.

I perque? Si amb google drive fas el mateix… precisament, perque amb google drive fas el mateix. I per a que ho faça un altre, meu faig jo, que se fer-ho. I en que ha consistit el muntatge, per si algú s´anima?

Docs amb una raspberry pi 2, que es un mini-ordinador no molt mes gran que un mòbil, que val sobre els 30 i pico euros. Es un quad-core entre 900/1000 mhz (permeteix overclock) d´arquitectura arm (com els mòbils, d´ahí els seu baix consum) al qual se li posa una tarjeta sd que fa de disc dur (32gb en el mes cas) i un usb extern (64gb en aquest cas) per a guardar el gros de dades. Si fa falta mes espai, poses mes espai, cap problema. I tot amb una versió de Debian adaptada al raspberry sobre el que ho muntes tot. I amb tot el muntat… sobren recursos de llarg. Per a un núvol de poques persones i cuatre blocs amb poques visites sobra moltissim. I ahi ha quedat, permanentment encés, ni notes que està.

El següent pas… en vull un altre, de raspberry. Te tantes possibilitats de trastejar. Pots muntar-te una miniconsola retro, te sortida hdmi i pots conectar-la a la tele i posar-li els mandos de la xbox, a les xiquetes els encantarà jugar al Mario. Pots conectarla a dispositius externs com càmeres i controlarles remotament. O inclús muntar estacions meteorològiques controlades per la Raspberry (aquesta la tinc apuntada a la llista). Pots fer de tot. Per poc mes de trenta euros.

Un gran regal aquest, gràcies reis mags:)

Nou servidor, nova migració

Bé, de quant en quant torne a escriure. Passaran mesos o anys, però ahi va:)

Torne a tenir un servidor en casa, com quan vaig començar amb aquest bloc. Aleshores era una gran caixota, que feia molt de soroll, gastava molta llum i ocupava molt d´espai. I ara, amb un aparatet no molt mes gran que una tarjeta de crèdit tens la mateixa potència que abans. Per suposat parle de la Raspberry Pi 2 que em van portar els reis mags. M´he posat a trastejar i una de les primeres cosetes que he fet ha sigut portar-me el meu vell bloc a aquest servidoret, menudet, que no fa soroll en absolut i que gasta 10 euros de llum al any. I aqui estem, migrant des de blogger a wordpres, quan fa uns quants any vam fer la inversa. Que gust de trastejar:)

Ja està el bloc migrat, falten algunes fotos soltes que ja estaven perdudes, principalment enllaços vells, perque aquest bloc te… buf, 12 anys. Durant aquest temps ha passat de tot, m´he casat, he tingut 2 filles, m´he ne anat a viure un altre lloc i he acabat comprant una raspberry pi per a trastejar i tornar on estavem abans, amb un servidor en casa. Com pega voltes la vida.

Ha sigut curiosa la migració, no tècnicament, que ha sigut molt senzill… però ja ho conte un altre dia.

Com ha canviat tot

Han passat quasi 3 anys des que vaig publicar la meva última entrada en aquest bloc… no hi ha cap raó en concret. Simplement vaig deixar d´escriure.

En aquests 3 anys ha canviat tanta cosa… personalment he deixat de viure a una gran ciutat i estic vivint al camp, rodejat de camps de vinyes, amb les gallines corretejant d´aci cap allà i els gossos lladrant cada vegada que passa una mosca. La meva feina es la mateixa, les tecnologies hui en dia ens permeten treballar des de ben lluny. I vaja, es per fer una mini-serie o alguna cosa semblant… un informàtic treballant rodejat de gallines es un tema molt nou i inclús amb uns quants tocs graciosos. Mes d´una vegada tinc que tancar les finestres per a evitar que el meu interlocutor senta el gall cantar, menuda cara posarien, m´agradaria molt vore algunes cares però si han sentit res mai m´ho han dit. I be, he criat noves aficcions aquests anys. Especialment la música, aquest últim any he estat aprenent música, llegir partirures i demés i sobretot a tocar el violí, un vell violí del meu avi que vaig tindre que cordar i que poc a poc cada vegada toque millor. Es complicat però m´encanta, es un món que m´ha resultat sorprenent i apassionador i del que ara, amb quasi 40 anys, m´arrepenteixc de no haver conegut abans, molt abans. Però mai es tard mentre la vida continue, clar que si, per molt dificil que siga.

I el món, en que ha quedat? Tot continua anant tant de pressa com abans, les xarxes socials han acabat dominant les relacions socials a internet, els blocs estàn de capa caiguda i en general, els ordinadors cada vegada son mes cosa del passat. Tablets i mòbils dominen les comunicacions. Es veia vindre.
Per altra banda, tot continua igual de mal que fa 3 anys. O pitjor, segurament. Les primaveres àrabs , que eren el fenòmen del moment a febrer del 2012 van acabar en criaders de jihadistes. I el 11 de Març pareix que ha acabat en el que ara es Podemos. Per a be o per a mal. Per a be perque igual serveix per a alguna cosa, però per a mal perque no era eixe el camí que es volia seguir. Però supose que no n´ha quedat altra, dit planerament, no ens van fer ni puto caso. Ja vorem com queda la cosa. I en quant a la crisi, si, era tal com ho vam veure aleshores, una estafa en la que uns quants continuen enriquint-se a costa de la majoria. Resumint, hui en dia tenim mes de tot que fa 3 anys però som molt menys que fa eixos 3 anys. Pareix que quan mes tenim menys som, estem envoltats de “tan de tot”  que ens hem encongit una mica com a persones en aquests últims anys. I per a rematar-ho, aquests mèdis tan meravellosos que tenim, dignes de tan fantàstics polítics capaços de llevar el sentit a les paraules per a beneficiar als seus interesos, al mes pur estil 1984, han ajudat una mica mes a sentir-nos cada vegada menys persones i mes “bultos”, formant part d´un tot insensible, com una maquinaria plena de rodes encaixades que fan funcionar un sistema que sols es preocupa per ell mateix i no per les persones que l´integren.

Si, res nou baix el cel.

Espere escriure mes sovint i que no tornen a passar 3 anys mes:)