Les cadenes de text

Als primers internautes allà pels anys 90 sen´s va ensenyar una paraula anomenada netiquette, les regles de comportament que havien de seguir-se dins la xarxa. Per desgràcia aquesta netiquette ha acabat  oblidada i crec que fa falta mes que mai.

Una de les regles d´or de la netiquette era mai reenviar cadenes de text. I aquest es un fenòmen que gràcies a facebook està mes viu que mai. Consisteix en que algú escriu un text i demana que es copie i pegue per altres usuaris. L´oritge d´aquesta cadena de text mai està clara, l´hem vist a un amic, l´hem copiat i pegat i ho hem tornat a publicar.

Quien es el problema d´aquestes cadenes de text? Be, el problema es que son fonts de recopilacions de dades per a qui crea i origina eixes cadenes. Generalment (no dubte que possiblemente algunes tinguen oritge ben intencionat) es creen per a poder recopilar dades dels usuaris que copien-peguen eixes cadenes.

Es molt senzill. Jo cree un text i 400 persones el reenvien. Sols tinc que buscar eixe text i vore quines 400 persones l´han reenviat. I ara tinc les dades d´eixes 400 persones, almenys els noms d´usuari en cas de facebook. I  per exemple en facebook no val compartir el text (que així es mes dificil trobar-los tots, en eixe cas la seguretat es mes estricta), es millor tornar a escriure-lo, tal com sempre et demanen.

Així que si algú pensa que es necessari reenviar un missatge que li ha arribat, que no te clar d´on ve, el millor es que ho diga amb les seves propies paraules i així trencarà el fil de la cadena. O simplement, no dir res al respecte. Ens estalviarem que algú recopile dades sense el nostre permís.

Nou servidor, nova migració (i 2)

I continuant amb el temeta… com i perque?

La veritat es que tot va venir seguit. La Raspberry simplement era per treballar/trastejar amb docker, un servei de contenidors (semblant a vmware, encara que no te res a veure, pero el mateix concepte). I una cosa va portar a l´altra i vaig acabar muntant-me un núvol privat amb Owncloud per a tota la familia. I que es això? Un substitut de google drive i dropbox on tots tenim els nostres arxius, calendaris, contactes, etc. Si Maria necessita, no se, una còpia del seu dni en l´escola, el puge al nuvol, el compartisc i des d´un ordinador sel descarrega. O si tenim una cita al metge la pose al calendari familiar i apareix a tots els dispositius de la familia. Vaja, el mateix que t´ofereix Google amb els seus serveis. Però en casa. Fet per mi. I controlat per mi. I totalment compatible amb qualsevol tipus de dispositiu.

Una vegada amb el meu núvol en marxa vaig començar a pensar… doncs si ja m´he portat quasi tot el que tenia per ahi a casa meva Que queda? El correu… descartat de moment, el spam carrega el servidor i el raspberry no està per això. Doncs els blocs. I em vaig portar aquests apunts cap a casa. I Maria ja en vol un, així que tocarà posar un wordpress multi-lloc un dia d´aquests.

I perque? Si amb google drive fas el mateix… precisament, perque amb google drive fas el mateix. I per a que ho faça un altre, meu faig jo, que se fer-ho. I en que ha consistit el muntatge, per si algú s´anima?

Docs amb una raspberry pi 2, que es un mini-ordinador no molt mes gran que un mòbil, que val sobre els 30 i pico euros. Es un quad-core entre 900/1000 mhz (permeteix overclock) d´arquitectura arm (com els mòbils, d´ahí els seu baix consum) al qual se li posa una tarjeta sd que fa de disc dur (32gb en el mes cas) i un usb extern (64gb en aquest cas) per a guardar el gros de dades. Si fa falta mes espai, poses mes espai, cap problema. I tot amb una versió de Debian adaptada al raspberry sobre el que ho muntes tot. I amb tot el muntat… sobren recursos de llarg. Per a un núvol de poques persones i cuatre blocs amb poques visites sobra moltissim. I ahi ha quedat, permanentment encés, ni notes que està.

El següent pas… en vull un altre, de raspberry. Te tantes possibilitats de trastejar. Pots muntar-te una miniconsola retro, te sortida hdmi i pots conectar-la a la tele i posar-li els mandos de la xbox, a les xiquetes els encantarà jugar al Mario. Pots conectarla a dispositius externs com càmeres i controlarles remotament. O inclús muntar estacions meteorològiques controlades per la Raspberry (aquesta la tinc apuntada a la llista). Pots fer de tot. Per poc mes de trenta euros.

Un gran regal aquest, gràcies reis mags:)

Tanquen megaupload

Es el principi. Per primera vegada les autoritats judicials nord-americanes tanquen preventivament un “peix gros” de les descàrregues a Internet. Amb l’excusa de la distribució de continguts amb copyright tanquen megaupload i acusen als seus dirigents de múltiples crims que els poden dur a presó fins a 50 anys… com si fossin terroristes.

Es un acte simbòlic, un precedent del que ve, un anunci del que la SOPA nord-americana farà habitual a Internet. La mínima sospita d’un trencament de copyright motivarà el tancament de qualsevol lloc, caiga qui caiga. Majoritàriament, es cert, megaupload era utilitzat per a descarregar películes, series, software, sense pasar per caixa. Si, i es cert també, en aquest cas es trenquen els drets d’autor (encara que podríem discutir fins a quin punt tenen dret d’arribar els “drets d’autor” per a limitar els drets dels usuaris). Però hi ha gent que simplement gasta megaupload per a guardar continguts privats. I molts altres paguen suscripcions mensuals per a poder fer-ho. Que passa amb aquesta gent? Altres serveis també es poden emprar per a fer eixos tipus de descàrregues, com Dropbox. Que passaria si la gent que gastava megaupload per compartir continguts amb copyright ara empra Dropbox? El tancarán? Perdré tota la meva informació que tinc guardada? I si empren Picassa per a compartir videos, que es pot? Perdré totes les meves fotos i els diners que pague a google tots els anys per tenir un compte premium? No seria just. I en aquest cas tampoc, encara que siguen minoria.

En tot cas s’obri la veda. S’atreviràn a atacar el principal mitjà per a buscar descàrregues de tot tipus, Google? A partir d’ara tot queda obert.

Contra la SOPA per una cultura lliure

Aquests dies es parla molt de la “SOPA”. No, no faré la gracieta de relacionar-la amb cap moviment anti-sucs i caldos diversos. Es, resumint, la llei Sinde que volen aprovan als Estats Units. Segurament podem pensar que quina importància te això, amb el lluny que queda. I que nosaltres ja ens hem tingut que tragar aquesta “sopa”, que va ser de les primeres coses que va fer Rajoy en entrar a la Moncloa. Docs es prou senzill, agradi o no agradi el món de la informació es global i una llei restrictiva creada per restringir els drets a Internet als Estats Units ens afecta a tots, ens agrade o no. Així que vaja, hui es un dia de protesta contra la SOPA. I podria afegir… contra totes les sopes, des dels Estats Units, Europa i fins la China Mandarina si fa falta.

Les pàgines es posen negres en senyal de dol i protesta contra la SOPA, un exemple de la Wikipedia:

Captura a 2012-01-18 17_30_31

I per finalitzar, una recomanable lectura que jo en aquest moment estic recorrent i recomane a tothom, Cultura Lliure de Lessig, on explica molt atinadament per que es important mantenir una cultura lliure (que no gratuita, no es el mateix) com a motor per mantenir una societat viva. Publicat baix llicència Creative Commons, el podeu descarregar gratuïtament i compartir-lo tant com vullgueu. Val la pena si voleu entendre ben be de que va la lluita per una cultura lliure.

Spam, spam, spam

La qüantitat d´spam que arriba a aquesta web es tremenda, crec que es podría escriure un llibre sobre el missatges que arriben i que mai es publiquen…

Compra viagra, cuida la tuya musculaçao, noseque en rus, what´s up ei amigo… solten l´spam com qui tira boletes de paper a la paperera. Supose que alguna encertarán.

Diuen que el volum d´spam per email ha disminuït i l´spam via web ha augmentat. Es prou possible. El que no ha dismunït gens es la imbecilitat dels spammers.

El que resulta definitivament curiós es la qüantitat de recursos que es gasten els estats en sistemes d´escoltes a internet per a previndre “el ciber-terrorisme” (mes be el que volen controlar es el ciber-activisme, pero vaja, intenten confundir jugant amb les paraules, eixe es el seu joc) i per a controlar les comunicacións dels internautes i son totalment incapaços de acabar amb els spammers. Tampoc crec que els interesse. Formen tan part del sistema com l´anunci de la colonia o del cotxe que acaben de sortir per la televisió. Solament tenen altes métodes.

Per cert… ja hi ha spam fins i tot en català. Ben curiós. Vist a Eines.

La “solució” d´Apple

Amb la sortida del iphone 4g Apple ha tingut prou problemes degut a un error de diseny que provoca que el nou iphone perga covertura si l´agafes de determinada forma. No han parat de dir que no, que no es cert, que es una errada amb el càlcul de covertura i que una actualització del software ho solucionaria quan realment un error en un diseny de hardware es impossible de solucionar per software.

Solució? Contar una bona mentida i si te la creus, perfecte, i sino diem que es que ens tens mania i els mitjans els persegueixen. Han canviat, efectivament, el càlcul de covertura fins al punt que un iphone sense sim ni cap operador configurat te una ratlleta de covertura. Ara, encara que no tingues una tarjeta sim insertada, seeeempre tindrás covertura. I eixa es la meva experiència amb el meu iphone 3g i el nou “càlcul de covertura”.

Es pot ser mes poca vergonya?

El tweet mes divertit

Twitter es una font inmediatísima e inesgotable de informació… però també de rumors, falsedats, simples comentàris d´estat o comentàris enginyosos i divertits.


Fa uns quants mesos un dels “trend topics” o tema de moda del moment va ser el “Barça”, que per al món anglo-saxó es un problema escriure per que no tenen ç trencada i per tant, escrivien com a “Barca” i el titular del tema de moda era així, Barca.


I aquí ve el “xist” com diria Polo-Montilla… i que sols entendran aquells versats en geografia d´època helenísitca (jo el vaig agafar enseguida, es una de les meves èpoques preferides).


Un usuari, arràn del tema comenta:

“Barca” is a trending topic? Have we opened up a wormhole in space/time which terminates in ancient Cyrenaica? I must leave immediately.


Que traduït diria així… Barca es un tema de moda? S´ha obert un forat en el espai/temps i hem acabat en l´antiga Cyrenaica? Tinc que abandonar-lo inmediatament.


A mi em va fer una gràcia tremenda per que vaja, podria contar amb els dits de la ma les persones que conec que sapiguen que es l´antiga Cirenaica i menys encara que coneguen per on parava Barca. Em va agradar molt aquell tweet i quan l´he tornat a vorer guardat en favorits he tornat a somriure com aleshores.



La música del Ipod al teu Linux

Tinc un ipod touch des de fa quasi un any i porte quasi tota la meva música dins. A la feina em passe el dia escoltant música i normalment gastava auriculars però quan portes moltes hores amb ells cansen. Em vaig comprar uns mini-altaveus que van prou be, però mentre els gaste el ipod no pots tindre-lo carregant. I aquest nadal m’han regalat un dock per a carregar l’ipod… però quan carrega no pots escoltar música, fins ara.

Seguint aquest tutorial:

http://fatbuttlarry.blogspot.com/2010/01/ipod-touch-iphone-3g-ubuntu-910-in-5.html

he aconseguit que mitjançant usb el meu Ubuntu Linux puga muntar el ipod com un dispositiu usb mes i el mes important, el Rhytmbox (un reproductor de música tipo itunes) reconeix la música del meu ipod i puc reproduir-la a través del meu ordinador. Ara, per fi, podre gastar uns auriculars per a tot i quan veja un video de youtube no tindré que anar canviant-los:)

I per cert, el que em funciona amb el ipod touch després no em funciona amb l’iphone, no se perque, però l’iphone no el reconeix. Continuaré investigant.

I per a qui li parega extrany tot aquest muntatge. Apple no dona ferramentes per a sincronitzar música dels seus ipod touch i iphone per a sistemes operatius diferents a Mac Os X i Windows (i a més encripta el seu tràfic usb per a fotre mes encara), els que gastem Linux ens em tingut que buscar la vida. Fins ara. La llibertat ho pot tot front a les restriccions de les multinacionals!

Actualització: Hui he arribat a la oficina, he connectat el ipod i després el iphone, i funcionen els dos, supose que per a que funcionara l’iphone sols tenia que reiniciar. Així que amb el tutorial d’abans funciona tant l’ipod touch com el iphone. I amb o sense jailbreak, que igual dona i no ho havia dit.