L´elògi de la locura i altres herbes

Actualment estic disfrutant de la lectura de l´elògi de la Locura d´Erasme. Lectura inesperada, perque mai m´havia cridat excesivament l´atenció i perque m´ha agradat moltíssim. Però tornem enrere.

Abans de l´elògi vaig estar llegint el llibre Ideas, historia intelectual de la humanidad de Peter Watson, un llibre molt atrevit en el sentit de voler analitzar la evolució intelectual de la humanitat des de la prehistòria fins la primera guerra mundial. Un molt bon llibre però que a partir de cert moment queda curt, molt curt. I ensombrit per les decissions del autor de parlar d´unes coses i no d´altres. A partir del renaixement el món girarà segons l´autor al voltant d´Anglaterra, un poc Alemanya, un poc menys França i els Estats Units mes endavant. No es pot fer una història intelectual de la humanitat parlant d´uns pintors d´Estats Units quasi desconeguts i no parlar de Velazquez o Picasso. Parlar de teoria de la música i mencionar a Mozart en una miserable linea tan sols com a reforç de parlar de Bethoven. O imaginar que a la resta del món, que cobreix molt interessantment abans del renaixement no passa res de res des de la edat mitjana fins la primera guerra mundial. Per a aquest autor sols existeix el nord d´Europa i la mentalitat protestant-capitalista, la resta no formem part de la història intelectual de la humanitat i no tenim cap interés, siga en un sentit o en l´altre. Be, es la seva elecció i no la compartisc. No m´ha agradat gens la segona part del llibre.

A partir d´aquest llibre em va portar a la lectura de l´elògi d´Erasme. Per a començar no parla en absolut de la locura (vaig prou mes de la mitat de llibre i encara no l´ha mencionat) sinò mes be de la estupidesa o la estulticia, un nóm mes addient seria Elògi de la estupidesa. Es una crítica molt bona a diferents sectors socials de la seva època i ho explica la deesa Estulticia, que va contant les estupideses que comet la gent. Es interesant la reflexió que es fa sobre la felicitat que dona la ignorància i la estupidesa. Tota aquesta gent es feliç dins la seva ignorància i la seva estupidesa, reflexió que no per moltes vegades repetida en autors posteriors deixa de ser sempre interessant.

El llibre es molt graciós i reflexiu alhora, en un moment rius per les ocurrències com enviar a un exèrcit de teòlegs a lluitar contra els turcs per a matar-los d´avorriment i a l´altre estàs pensant en que la felicitat de la gent moltes voltes està en la simplicitat de la seva vida.

Erasme critica molt profundament diversos sectors socials i podriem dir també intelectuals. Filòsofs, teòlegs, metges, monjos, comerciants, ningú es lliura de la estultícia, tots son devots de la deesa, inclús el mateix Erasme es pot vore retractat a si mateix quan parla de les discusions intelectuals entre defensors d´una o altra causa, en la que el mateix Erasme també participava. Ningú, ni tan sols ell, es lliura de la estultícia… encara que sempre hi han graus, supose.

Un llibre molt recomanable que tenia que haver llegit fa molt de temps i que es manté fresc en la seva idea crítica. Anem amb avions i amb cotxes, tenim internet i electricitat, però la deesa Estultícia continua tan present com a l´època d´Erasme.

Viatge a Paris, Vall del Loira

Aquestes pascues hem estat visitant Paris i part dels castells de la vall del Loira. Un molt bon viatge per tot el que hem vist. A ressenyar la visita al Louvre, impressionant. I francament, els castells del Loira, sobretot els mes antics, son imprescindibles per visitar, molt bonics. M’ha agradat molt mes del que esperava. I això sempre es bó, no?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Any de roselles

img_0841-1

 

Enguany es un any on abunden molt les roselles. En qualsevol raconet n’ha creixcut alguna. I es la floreta salvatge que mes be adorna els nostres camps. M’encanta. I algún camp ple com aquest també es veu, també. Feia temps que no ho veia així, una alegria per als sentits.

Que vam fer el 2012

Quasi des del 2012 fins ara no he actualitzat la web. I vaja si han passat coses. Així que he decidit fer recopilatòris fotogràfics anuals de tot el que hem fet. Per a que res s’oblide.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La religió… mata?

Una vegada més unes bombes allí, uns suicides allà i gent innocent que mor. No tinc capacitat d´entendre com es possible que algú haja decidit posar-se enmig de gents que no coneixen, que no els han fet res, xiquets, ancians, gent normal… per a matar-los a tots. Puc entendre que hi haja gent malalta que pose bombes a uns policies o que faja esclatar-les al pas d´uns soldats, en al seva ment estan en guerra. Ment malalta, pero puc entendre perque ho fan… no compartir-ho, pero entenc la seva retorçuda intenció.

Pero no puc entendre com algú pot fer esclatar una bomba enmig d´un aeroport. Es la intenció de matar a qualsevol diferent a ells? Perque no aconsegueixc entendre-ho, segur que hi han musulmans també en els aeroports. Es la religió el que et fa anar un pas mes enllà, de matar-ho tot, tot el que t´envolte, siga qui siga, siga com siga? Igual com no soc religiós no ho entenc…

Crec que qualsevol cosa per la que val la pena matar no val la pena. Ni diners, ni religions, ni banderes ni fronteres. Estupideses de la ment humana que dins la seva insignificància en la immensitat del temps i la història intenta engrandir-se, pensar que hi han coses mes enllà de les persones, que la fi de la seva vida no significarà realment la seva fi perque quedarà allò en el que creu. Però es mentira, una il.lusió. No hi ha res mes important que les persones. I el que creu el contrari s´equivoca. I em dona llàstima. Molta llàstima.

Brots


Esclaten els brots en els ceps… ara si, ja està aci la primavera. Puntuals com tots els anys.

Vindran els serments, els pampols i els raïms. I vindrá el vi. Com tots els anys, com va ser i serà.

O deuria, amb aquests temps extranys que quasi no plou igual d’aci una vintena d’anys el desert d’Almeria arriba fins al Xuquer. I ni hauran brots, pampols ni raïms. I el vi, per desgrácia, el tindrem que comprar al supermercat. Que els meus ulls no ho vegen!

 

Viatge a Disney

Per fi he tret un poc de temps per a triar/ordenar les fotos del viatge a Disney de finals de setembre de l’any passat. Uns quants mesos de retard, si:)

Va ser un viatge molt bonic, ens ho vam passar molt be. Pot pareixer cosa de xiquets però vam disfrutar tant els majors com els menuts. Tornaria, vaja.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Audició de primavera de Maria

Un any més tenim audició de violí de Maria. Encara que no ha practicat suficient (es nota un poc) es va veient com va dominant peces complicades. Recorde les primeres audicions i ara veig aquesta i veig l’esforç que ha fet per arribar a tocar una peça així. Molt be Maria !!!

Després va tocar a duo amb la seva amiga Ana però ja no em cabia mes video al móvil, així que ens quedem amb aquest.